miércoles, 18 de diciembre de 2013

RUTA JOAN MIRO


la natura morta del sabatot

Miró decideixen emportar-se les pintures to Paris where Inicia ONU exili voluntari Que durarà Tota la guerra. La Reacció de Miró Davant del Conflicte en si Mostra en "Natura morta del Sabatot".
la natura morta del sabatot

la sortida de el sol


A més de les protestes estudiantils Que Produeixen a Espanya ia Europa de Tota, l'1 de maig de ESE Any Tindrà Lloc La Primera Manifestació obrera a Espanya des de la Guerra Civil.
El 1974 la Finalització del tríptic "L'esperança del condemnat a mort" coincideixen estafa L'Ordre d'execució celebra l'anarquista català Salvador Puig Antich Per El agonitzant Govern de Franco.


el segador

Les circumstàncies de la desaparició d''El segador', el mural que Joan Miró va realitzar per al pavelló de la República Espanyola a l'Exposició Universal de París de 1937, segueixen sent un misteri. Es va destruir quan va arribar al ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts a València, pel seu mal estat de conservació? Va desaparèixer durant l'assalt al tren que el transportava de París a la capital valenciana? Es va perdre a l'ambaixada espanyola a París? Aquestes podrien ser algunes de les causes de la pèrdua, segons 'Gallery of lost art', l'exposició 'online' que la Tate Gallerydedica a grans obres d'art desaparegudes. A més de l'obra de Joan Miró, s'hi recullen peces perdudes d'altres artistes com Frida Kahlo, Diego Rivera, Malèvitx, Picabia i Braque.
'El segador' feia més de cinc metres d'altura, estava compost per sis panells, i està considerat, malgrat que només se'n conserven algunes fotografies en blanc i negre, com una de les obres més importants de Miró. De fet, a l'exposició virtual de la Tate Gallery apareix presentat com un rival del 'Guernica', de Picasso, que es va exposar al mateix pavelló.
Miró va plànyer molt la pèrdua d''El segador'. El 1978, Josep Lluís Sert, l'arquitecte del pavelló republicà i de la fundació de l'artista a Barcelona, li va regalar una reproducció de grans dimensions d'una fotografia de l'obra. Miró, va recordar l'arquitecte, va rebre la fotografia "com si fos un fill perdut, i s'hi va asseure al davant molta estona, en silenci, meravellat".

martes, 17 de diciembre de 2013

La masia

La masía

La masía es una pintura al óleo, realizada por el pintor Joan Miró entre los años 1921 y 1922, constituye una especie de inventario de la masía que poseía su familia desde el año 1910 en la población de Montroig. Wikipedia

Artista: Joan Miró Fecha de creación: 1921–1922

retrat vicens nubiola

Vicens Nubiola Cunill, fue hijo de uno de los cofundadores del Cercle de Sant Lluch, Vicens Nubiola Cluet, terrateniente y pintor que expuso en la Exposición Universal de Barcelona de 1888, y , a la vez, nieto de otro cofundador, Lluciá Cunill, amante del arte, que cedió una parte de su trastienda situada en la parte superior de su chocolatería situada en el centro de Barcelona para que el Cercle tuviera su primera sede. Vicens Nubiola Cunill tuvo dos facetas, la profesional como Ingeniero Agrícola, profesor de horticultura y dibujo en la "Escuela Superior de Bellos Oficios", en concreto en la Escola Superior d'Agricultura, dependiente de la Mancomunitat de Catalunya. En esta materia escribió varias publicaciones de carácter agrícola, como por ejemplo "El albaricoquero y el melocotonero, y "Conreus forçats de hortalisses i flors" (1921). Y como tal fue becado por la Mancomunitat de Catalunya en 1918 para una estancia de dos meses en Antibes, Francia. A la vuelta, también realizó proyectos de jardineria. En su vertiente artística realizó dibujos, acuarelas y óleos, retratos y paisajes, e ilustraciones tanto para entidades a la que pertenecía como el Institut Agrícola de Sant Isidre,siendo fundador, presidente y principal exportador del Sindicat Agrícola de Pallejá(1927), como para libros desligados del tema agrícola, entre ellos "Rondalles Meravelloses", de Valeri Serra i Boldú (1924). El único dato cierto es que Miró y Nubiola Cunill se inscribieron el mismo día en el Cercle de Sant Lluc. Anteriormente la pintura fue conocida como "L'homme à la pipe". Diez años después de ser pintado murió el 23 Agosto 1927, a los 33 años, dejando viuda a Montserrat Campá Huguet y cuatro hijos, Vicens, Francesc, Montserrat y Rosa. 3
Miró pintó la obra durante durante el mes de abril de 1917. Poco después, formaría parte de una de sus primeras exposiciones, en las Galerías Dalmau de Barcelona.

Nord-sud Joan miró





















Nord-Sud és un llenç Joan Miró va pintar a Barcelona, ​​entre 1916 i 1917, durant la Primera Guerra Mundial . Es correspon amb el final de l'anomenada "període  Fauvisme català  "que aproximadament 1910-1917 1 .
Miró va ser influenciat pels xocs de colors vermellós de París i el rigor cubista . Aquests dos moviments, considerats durant molt de temps l'antítesi, no són incompatibles per al català que opera una mena de fusió en moltes de les seves natures mortes


Enmig d'una taula rodona es va discutir en vermell ataronjat, el diari doblegat tron Nord-Sud es llegeix el nom en lletres grans. A la seva esquerra, una gerra decorada amb espirals blaus en el qual una sèrie de cercles concèntrics de diferents colors que recorden les primeres proves de la simultaneïtat de Robert i Sonia Delaunay, present en aquell moment a Catalunya 2 . abans que el registre: una pera, un peix de ratlles multicolors, un parell de tisores i un llibre de Goethe que porta per títol il · legible, potser a propòsit "És aquest elcolor de Tractat febrer ? " . Una gàbia d'ocells és esbossada en la línia de negre a la dreta, i tota l'esplendor dels colors cervatell brolla amb test, darrere de la revista.
Bandes corbes, colorit, que defineixen la part superior de la taula en el fons verd raspallat, es combinen per donar una impressió de fluïdesa que tempera contrastos violents i objectes delineats en negre 5 .
El llenç va ser probablement feta al taller compartit amb Miró Ricart , a Barcelona.
És part de la col · lecció privada de Paule i Adrien Maeght a París .